Anuario 2020 - 2021

137 agustinosvalencia.com · Anuario 2020-2021 ✔ TEMPS ERA EL TEMPS EN QU ELS DRACS... PERE PAU DONAT OSSET Estimats alumnes, fa- miliars, companys. Estecurs, i part del pas- sat, ens ha tocat viure una situació vertaderament excepcional. Dura i tràgica per a molts, insuporta- ble i fastigosa per a altres. De qualsevol manera hem d’estar contents, sempre, de poder estar tots ací junts celebrant la gradua- ció i el final dels exàmens. Deixeu-mequeus con- te una història. Una més. Temps era el temps en què els dracs, les fades, les princeses, els nans i els gegants i altres criatures vivien en un món preciós, molt a prop de casa. Per les nits, i sols per les nits, als monstres els donava per fer sorolls incòmodes dins l’armari de l’habitació, però ells no sabien que contàveu amb les vostres armes perfectes: la llumeneta que es mantenia encesa tota la nit, el vostre heroic peluix i el llençol màgic que us feia invisibles. I vau començar a fer-vos grans... I així va arribar el primer dia de Cole . El Cole de majors! Ja érem majors, ja havíem de començar a comportar-nos com els grans i fer les mateixes coses que ells (com si al monstre de l’armari això l’importara, o, de sobte, li haguera arribat la ju- bilació). Entràreu a un pati gran i a un edifici gran. Tot era gran! I vosaltres molt xicotets. Hi havia altres nens, molts d’ells. Al- guns ja us coneixíeu de l’Escoleta, altres, no tardaríeu molt en conéixer-vos. Teníeu per davant tota una vida de jocs, lli- bres, exàmens, deures, amigues, amics, rialles, plors, primers amors,... I si tot semblava una rutina, va arribar el final de l’ESO. Vau haver d’acomiadar-vos d’alguns companys, encara que amb alguns manteniu relació, però a altres els heu perdut la pista. Què estaran fent en este moment?... I vau arribar molts, com si haguéreu estat ací tota la vida. No pensàveu en cap moment que arribaria un dia en què tot això s’acabaria. I ací estem... “Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.” Ja esteu apunt d’entrar en la universitat la majoria, altres optareu per altres estudis o vivències. Per fi heu trobat l’ex- plicació a tants fenòmens paranormals: eixos sorolls delsmo- bles o les parets per la nit no són petjades ni moviments dels ogres, són ja, i perquè sabemmoltes coses —hem acabat Ba- txillerat!—efecte de la dilatació i contracció delsmaterials pels efectes de la temperatura; és inútil tapar-se amb el llençol, no resistiria les grapes o els colps dels éssers sobrenaturals, no en tenen ni la duresa ni la densitat suficient; bo i així tantes coses. Ja sommolt sabuts! Però entre nosaltres, eixe llençol sí que està fet en els focs de Vulcà, i està protegit per un conjur fet per les fades de les flors amb la col·laboració inestimable d’un pokemon d’aigua, que sempre ve molt bé. Hem passat, us adoneu?, d’un món d’herois i d’heroïnes, de princeses i prínceps, futbolistes o astronautes a un món quasi real, sent nosaltres els protagonistes d’una història igualment fascinant. A partir d’ara moltes de les vostres decisions seran les que marcaran el destí de molts esdeveniments de la vostra vida. No patiu. La vida està plena d’equivocacions a l’igual que d’encerts (i si no pregunteu-li al de la penicil·lina). Permeteu-me un xicotet comentari d’un fragment d’un poema d’Ausiàs March que diu: Veles i vents compliran els meus desitjos, fent camins perillosos per la mar. Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent; el Xaloc i el Llevant, en canvi, els deuen ajudar amb els seus amics el Gregal i el Migjorn, pregant humilment al vent de Tramuntana que els siga parcial en el seu bufar i que tots cinc aconseguisquen el meu retorn. En l’amor d’Ausiàs March com en la vida, trobarem, com els vents que el porten a casa, aquelles coses o aquelles per- sones que ens ajudaran, però, tanmateix, trobarem eixes al- tres que ens impediran avançar, i arribar als nostres desitjos i anhels. “I som on som”, celebrant el final d’una etapa i el principi de la resta de la nostra vida. Us hem volgut ensenyar mol- tes coses, retindre-les depén de vosaltres, però crec que us hem volgut ensenyar més bé una manera especial d’enfron- tar-vos a les coses. Arribareu a ser gent que ens governarà, que desenvolu- parà vacunes; arribareu a ser els que ens curareu el càncer, un constipat o una esgarranyada amb “salivilla de estrella” ; arribareu a ser els que ens fareu viatjar a Mart per a les va- cances d’estiu o ajudareu a Sheldon a resoldre la teoria de cordes... Bo, no cal aspirar a tant. Com diu el poeta “... Tenim a penes / el que tenim i prou: l’espai d’història / concreta que ens pertoca i un minúscul / territori per viure-la .” Però també al final del poema afegeix “ que tot està per fer i tot és possible ”. Arribareu a ser, doncs, el que voldreu o podreu ser, però sereu els que tindreu una vida plena, sabent que heu viscut amb sinceritat i amor als altres: “ estimeu i feu el que vulgueu ”, però sobretot estimeu. Gràcies per tot el que ens heu aportat a nosaltres.