Page 21 - Pascua 2013

Revista Informativa de A.M.P.A.

Cuéntame un cuento

Sara Espinar Raga 1º ESO C

(PREMIADO EN EL CONCURSO SAMBORI DE VALENCIA)

arla s’avorria molt aquest dia i va decidir anar a do- cesa ni res del cor, però van fer cas i es van introduir en
Cnar un passeig. Inusualment ningú anava caminava el moc on encontraren cadascuna una part d’una pedra
per eixe carrer i Carla va canviar de direcció per no sen- amb forma de cor, van unir-les i tornaren a eixir. Van
tir-se sola. Va donar dos passos cap a la seua pastisseria decidir no llegir més ja que era tard i devien tornar a sa
favorita i li va eixir una exclamació, doncs al sol hi havia casa.
un llibre que feia soroll i és remenava! Amb molta por es Al següent día, Celia va anar a casa de la seua amiga
va acostar fins l’objecte, però al sentir-se una mica inse- y es van encerrar en la seua habitació. Van llegir i llegir
gura va tornar, i pensant si anar o no es va decidir a aga-
far el llibre i ensenyar-li-ho a la seua millor amiga Celia. però no va passar res. Portaven ja llegits 20 capítols i ha-
A casa de Celia no hi havia ningú, i Carla que abans vien descobert mes coses sobre eixa princesa Rale. Era
estava molt il·lusionada amb tot el què li havia passat es una bella dama que estimava a un del seus servidors i
va posar trista. Se li va ocórrer cridar-li amb el seu mò- que un malvat drac que era també bruix li havia traure
bil nou per a parlar de tot el què va ocórrer. Va resultar dos parts de la seua anima i fins que algu tornara a do-
que Celia estava en casa de la seua iaia Tere, però com narse-la, la princesa no sentiria res per ningú, ni riuria,
ella també estava impacient per llegir el llibre va dir que ni seria feliç. Seria molt desgraciada per a tota la vida.
en quinze minuts podria estar en casa i decidir que fer. Carla i Celia van tornar a quedar les següents vesprades i
Es van vore al parc a l’hora acordada. Carla va obrir el quan anaven per el darrer capítol i van dir la paraula “pa-
misteriós llibre. Tant prompte com va començar a passar lau”, el llibre las va a traure i van aparèixer en un palau
les fulles una il·lusió especial va llambrejar a les cares de preciós adornat amb garlandes de celebració i en el que se
les dos xiquetes i emocionades i intrigades van donar un
crit. Uns segons més tard i més calmades també inten- escoltaven rialles, musica, poemes,...De sobte van ver a
taren esbrinar tot el què pogueren del llibre, Celia volia una dama molt bella que esbossava una enorme somriu-
llegir el llibre ja que era la millor manera d’obtindre infor- re en la cara. Va resultar la princesa Rale que les havia
mació i va pronunciar la paraula “arbre”. fet tornar para donar-les gracies y encarrega-les també la
De sobte, una misteriosa força va atraure-les i es van seua darrera missió i dues invitacions per al enllaç reial
quedar sense consciència. Es despertaren en una espècie d’ella i el seu promès, el seu antic servidor al que estima-
de laberint. No sabien si era real o era un somni perquè va. Les va contar la missió, devien anar al castell del drac
encara estaven confuses per tot el què havien passat en i tornar-li la felicitat a el també. Les dues xiquetes no sa-
tant poc de temps. L’únic que aconseguien recordar era bien molt be com anaven a fer això però van anar de totes
que l’ultima paraula pronunciada havia sigut “arbre” i maneres, per una vegada molt segures de elles mateixes.
aleshores es van donar compte que estaven en una branca Quan van entrar al castell del el malvat drac estaven ate-
d’un arbre, era tot tan estrany que no sabien que fer. Van
escoltar crits i van vore que allò qui feia eixos sorolls era rroritzades i van vore les grands dimensions de lo que
un pàl·lid donyet que portava uns prismàtics grocs i que estaven contemplant. El drac no estava enfadat i per esta
donava uns inquiets bots. Anaren a preguntar-li i ell els vegada, estava trist per que no sabia que podia fer.
va dir que per a eixir haurien de superar una prova. Elles Les dues xiquetes, molt astutes, van entendre ensegui-
preguntaren quina seria i la contestació va ser una ende- da la missió. Van anar on estava el drac i le van explicar
vinalla. Celia que era molt intel·ligent va averiguar molt que tenien una recepta que era molt bona. El drac, entu-
prompte la resposta. El donyet va dir a les xiquetes que le siasmat volia saber la recepta. Celia i Carla van començar
resposta era correcta. a dir els ingredients: “dues abraçades de bon mati. Tres
La següent paraula la va pronunciar, esta vegada Cèlia. kilograms de rialla contagiosa i mig kilogram de besos”.
Era la paraula “verd” i com s’esperaven el llibre i la seua El drac va entendre ho que volien dir eixes xiquetes tan
poderosa força va atraure-les. Esta vegada van aparèixer sabies i va comprendre que fer mal a la gent no li feia en
en una substància apegalosa i pudenta. Carla, molt gra- realitat ser infeliç i que sense felicitat un no gaudeix de la
ciosa exclamo que això devia ser un moc i les dos ami-
guen se van riure amb molt de gust. La rialla es va tren- vida. De sobte les dues xiquetes van aparèixer en el dor-
car quan de sobte va aparèixer una porta amb un cartell mitori de Carla i van decidir que devien amagar el secret
d’or massís en el que estava gravada la missió de les dues del llibre i que tenien que deixar-lo en altre lloc de la ciu-
xiquetes. Esta vegada era trobar les dues parts del cor de tat per a que altres persones visqueren eixes fantàstiques
la princesa Rale. Les amigues no sabien qui era eixa prin- aventures que per sempre amagarien en el seu cor. n

21